Algú havia deixat l'aixeta oberta. L'amo de la casa no va tornar mai més, vés a saber on s'havia ficat, potser se n'havia anat a les illes Fiji, o potser havia marxat per fer fortuna allà on hi ha les mines d'or blau, a l'Àfrica, diuen. Al final, el que va passar és que l'aigua, a força d'acumular-se, saltar i relliscar amunt i avall, va fer néixer un home, un home alt, blau, transparent i cristallí. Un home d'aigua. Fresc i generós com l’ésser aquàtic que el protagonitza, aquest relat sensible i poètic enalteix el valor de la diferència i calma la set de paraules, emocions i sensacions dels lectors. Diu la història que qui va veure l’home d’aigua el va confondre amb un toll d’aigua, amb una font… alguns es van espantar i d’altres fins i tot van trucar a la policia. Malgrat ser perseguit per tothom, l’home d’aigua anava deixant un rastre de bondat al seu pas. Però aquesta història, va ocórrer de veritat o es tracta només d’una llegenda?