El món de Virgínia i Víctor era segur, però tot canvia de la nit al dia: els pares es divorcien i ja res tornarà a ser igual. Res no pot ser igual. Víctor no entén per què el seu pare ja no pot tornar a casa, o per què la mare està trista, «per què, teta, què és el que he fet malament?», pregunta a la germana. Però què en sap Virgínia? Ella voldria colpejar el món, i els seus colps de ràbia reboten una vegada i una altra contra el seu propi rostre. Aquest llibre parla d’algunes ferides morals de la infància i l’adolescència, però és sobretot un cant per la tendresa i l’amor.