L’àvia somrigué i anà a mirar-se al mirall. –No és cert. Sóc lletja com una gallina sense plomes –digué ella, posant-se la margarida als cabells. –No diguis això, dona! Ets tan bonica com el sol! I fes el favor d’afanyar- te, que hem d’anar a ballar! Chema Heras relata en “Avis” la tendra història de dos vellets, la Ramona i en Ramon, que accepten amb naturalitat el pas del temps. La Ramona és presumida com una nena i en Ramon es deleix per ballar amb ella. Mitjançant una estructura acumulativa i un text molt poètic, “Avis” ens ensenya a trobar la bellesa a través dels ulls de l’amor, ens mostra tot l’afecte que pot encara romandre quan el cos es marceix i ens descobreix els avantatges de viure amb un somriure als llavis.